Què és el Bullying

D’ençà els anys 70’s, a Noruega es comencen a estudiar els fenòmens d’assatjament escolar, a consequència del suicidi d’uns escolars. És a l’any 1993 quan el psicòleg noruec Dan Olweus li posa nom a aquesta forma d’assatjament, “bullying”, una forma derivada de “bull”, brau, el que arremet contra l’altre. El fenòmen de bullying s’ha extés, i s’ha fet, malhauradament, molt popular en els nostres dies.

L’any 2004, a Espanya es notícia el suicidi de l’adolescent Jokin Cebeiro després d’haver patit durant anys, burles i pallisses per part dels companys de classe. A partir d’aquest moment, comencen les campanyes de sensibilització, prevenció i intervenció en casos de bullying escolar, i obre un debat sobre el paper de l’escola i la seva responsabilitat en aquests casos. Per premsa ens anem assabentant d’altres casos, que van tenint lloc en les nostres escoles, i els efectes devastadors que ocasionen.

Per sort, el fenòmen bullying no es tan habitual com d’entrada podria semblar, si bé parlar d’un sol cas, ja es massa.

Aquesta nit parlarem amb la nostra companya del CHMC, la Carlota Sabaté, psicòloga, psicoterapeuta i psicopedagoga. La Carlota ha fet durant aquest curs escolar xerrades  sobre Bullying, destinades a pares i mestres, a centres escolars de Cornellà.

audio: https://app.box.com/s/hd2y68isefs842f1k4o88vpm0guqqwwz

DSC00050

La Pitjor Mare del Món.

Programa emès el 16 de juny de 2014.

Les psicòlogues de “L’Hora dels Pares” tenim molt clar que no hi ha un model de maternitat o paternitat ideal i unívoc (esperem que a aquestes alçades del viatge, els nostres oients també): la criança no es pot entendre com un manual de l’Ikea, sinó com quelcom que cal anar aprenent mica en mica.

Al llarg d’aquestes dues temporades hem compartit hores de diàleg i entrevista amb companys i companyes vinculades al món de la infància i l’adolescència, del camp psi i d’altres, sense caure en el parany de les fòrmules màgiques, ni dels consells infalibles.

Els pares perfectes no existeixen, repetim. Però, oh, sorpresa!!, en aquest viatge de paraules i coneixements, ens hem trobat pel camí a “La pitjor mare del món”, l’oficial. Com serà?

D’entrada els hi proposo que es calcin unes ulleres 3D, d’aquestes amb un vidre blau i un de vermell; si no en tenen, agafin dues celofanes, de formatgets o de caramelets, i posin-se-les davant dels ulls! I d’aquesta guisa, podran començar a veure la realitat tal i com la va veure la nostra convidada abans d’esdevenir la pitjor mare del món.

Ulleres en mà, preparats, llestos…comencem….

Els hi presento la nostra convidada, l’Anna Manso, que abans, durant i després de ser “La pitjor mare del món”, és escriptora de guions de televisió i cinema, llibres de literatura infantil i juvenil, blogs, i articulista al Diari Ara, al suplement “Criatures”.

L’Anna és autora del llibre “La pitjor mare del món. El manual”, entre molts d’ altres, dels quals parlarem durant l’entrevista.

audio: https://app.box.com/s/vzuy2vmrn7hdfsjo13ru

 

 

foto 2

Psicoprofilaxis quirúrgica en infants

Programa emès el 12 de maig de 2014.

Aquesta nit parlarem de la “Psicoprofilaxis quirúrgica en infants”, paraula desconeguda i estranya per a molts; veurem què vol dir i com és la seva posada en pràctica.

I és que una operació quirúrgica implica una acció sobre el cos, i té una repercussió en el psiquisme del pacient, sobre les seves emocions, pensaments i fantasies. I això passa tant en les intervencions més lleus (carnots, fimosis…) com, òbviament, en les més greus. Com es pot acompanyar a l’infant que ha de passar per quiròfan? Quanta informació, de quina manera, i qui li ha de donar al nen? Se’ls ha de compensar amb regals?

Ens acompanyan a l’estudi les psicòlogues Isabel Admetlla, que va treballar durant deu anys a l’Hospital de Sant Pau en aquesta modalitat, i la Viviana Fiszson, que actualment organitza i coordina la posada en marxa de l’unitat de psicoprofilaxis quirúrgica a la Clínica del Vallès. Ens recomanan la lectura “Vamos al hospital. Guía para preparar a su hijo para una intervención”, de Susana Mandelbaum. I ens recordan l’extracte de la Resolució del 1986 del Parlament Europeu sobre la Carta Europea dels nens hospitalitzats:

“Derecho del niño a recibir una información adaptada a su edad, su desarrollo mental, su estado afectivo y psicológico, con respecto al conjunto del tratamiento médico al que se le somete y a las perspectivas positivas que dicho tratamiento ofrece”

Comencem!

 

àudio: https://app.box.com/s/hsv0cq1i7j6pp89iby8z

Globalització i Salut Mental

Programa emès el 24 de març de 2014

Com a psicoanalistes, ens sentim compromeses amb la nostra feina clínica i assistencial, però no descuidem el moment social que vivim, els fets que ens envolten, i les repercussions que tot això té sobre la subjectivitat de les persones, en concret en els infants, adolescents i les seves famílies.

A “L’Hora dels Pares” hem alçat la veu contra la sobremedicalització de la infància, apropant als oients a altres maneres d’entendre i de fer; hem parlat de trastorns, noms coneguts però alhora grans desconeguts (dislèxia, autisme, TDAH…), de petits problemes quotidians (hàbits alimentaris, dificultats en el dormir, quan consultar al psicòleg…) i de grans problemes (maltractaments, addiccions…), sense descuidar el temps d’oci i la importància de gaudir de la lectura, el joc, el teatre i la companyia dels amics.

Aquesta nit volem parlar sobre els efectes que la crisis econòmica té en el patiment de les persones, i ho farem amb l’autor del llibre “Globalització i Salut Mental”, el doctor Antoni Talarn.

L’Antoni Talarn és doctor en Psicologia, psicoterapeuta i professor titular de Psicopatologia, a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. Ha escrit nombrosos articles en revistes especialitzades, i ha publicat, entre d’altres, “Manual de Psicopatologia Clínica” , “Sandor Ferenczi, el mejor discípulo de Freud”, i “Psicoanálisis al alcance de todos”.

Una cançó de Toni Beiro, “Mentides” ens fa l’entrada a l’entrevista.

àudio: https://app.box.com/s/4swl87ngs02z00v8akax

 

 

Preparació al part i a la maternitat.

Programa emès el 26 de maig de 2014.

L’embaràs i el part constitueixen episodis naturals en la vida reproductiva de la dona. L’embaràs incideix en el cos de la dona, que canvia i s’adapta per acollir un nou èsser, però també en la seva subjevtivitat: li remou afectes, emocions, dubtes, destapa angoixes, incideix en els vincles, influeix en la relació de parella. Psíquicament, també cal fer lloc al nou nat, lloc que fa la mare, però també el seu entorn: algú espera un fill, altres un germà, un nebot, un nét…

Aquesta nit ens ocuparem de la preparació a la dona per a la maternitat, concepte més ampli que el de preparació per al part. Com deiem, tot i que l’embaràs i el part, són fets naturals en el sentit biològic del terme, estan molt mediatitzats pel fet psicològic i particular de cada dona; així veiem que no sempre ve acompanyat de benestar físic i emocional per a totes les futures mares. Què es esperable que passi durant l’embaràs? Com es pot acompanyar a la dona per a passar per l’experiència del part? La maternitat s’asumeix automàticament en parir? Per què és important la preparació al part/maternitat?

M’agradaria compatir una frase de Françoise Doltó per a que ens faci peu per a l’entrevista. Diu Doltó “ L’ésser humà, des de la seva vida prenatal, està ja marcat per la forma amb la qual es esperat”.

Aquesta nit ens acompanya a l’estudi la Susanna Garcia, llevadora, adjunta a Direcció de l’ASSIR Baix Llobregat Centre.

audio: https://app.box.com/s/mnqz45o15jmhyutchyvn

BLOGSPHERE_VIC_4440 copia

 

Blue eyes blue: tristesa o depressió a la infància.

Programa emès el 28 d’abril de 2014

Aquesta nit parlarem amb un company del CSMIJ de Cornellà, L’Andreu Valero, psicòleg clínic en el Servei de Psicologia i Psiquiatria de l’Hospital de St. Joan de Déu, sobre depressió en infants i adolescents.

Els nens es deprimeixen, o només estan tristos?? Podem parlar de depressió en la infància?? Volem parlar d’aquest tema perquè genera moltes preguntes, i es que la la simptomatologia de la depressió infantil pot resultar enganyosa perquè no té la mateixa presentació clínica que en els adults: els nens no es queden recollits al llit, o plorant dolorosament; cal seguir la pista a la tristesa, perquè no s’exterioritza d’igual manera. Com ho fa, doncs?? Ara mateix traslladem la pregunta al nostre convidat…

“Els nens no tenen problemes, no tenen motius per  estar tristos! La infància és el paradís de la felicitat! Ho fan per cridar l’atenció, són tonteries…”. La tristor en els nens resulta difícil de tolerar, i tot sovint intentem distreure’la o negar-la. I aquesta no és la millor solució, perquè es deixa al nen sol amb el seu patiment. Què fem, doncs, davant la tristesa del nen? Com podem entendre-la i ajudar-lo?…

Us convidem a escoltar el programa d’aquesta nit, on intentarem  aclarir aquestes preguntes i resoldre altres dubtes, sobre la depressió infantil.

audio: https://app.box.com/s/ychubop3djw5mjg7obfz

 

 

 

 

L’atenció precoç a Catalunya: els CDIAP.

Programa emès el 24 de febrer de 2014.

En el programa d’avui parlarem dels Serveis d’ Atenció Precoç per a infants, per tal d’aproximar aquesta realitat, aquest servei, als oients i que puguin conèixer-lo. A L’Hora dels Pares hem tingut convidats que treballen a CDIAPs, i ens han parlat de temàtiques relacionades amb la petita infància, però avui ens volem aturar en el servei en si mateix. Qui pot accedir-hi? De quina manera? És un servei públic o privat? Quina atenció es rep?

Comencem amb unes pinzellades històriques. Els centres d’Atenció Precoç apareixen a finals dels anys 70. Inicialmente s’anomenaven i es referia a ells com centres “estimulació precoç”, donat que atenian, fonamentalment infants amb dificultats específiques d’origen genètic, congènit, com ara espines bífides, alteracions neurològiques, sindrome de Down, entre d’altres. Mica en mica s’obre el ventall, ja que queda palès que les dificultats i els trastorns més freqüents en la petita infància no eren exclusivament orgànics. En aquest moment apareixen els CDIAPS, llur tasca no se centra només en l’atenció de la problemàtica, sinó també en la prevenció i promoció de la salut. A Catalunya, en aquests moments hi ha 90 centres distribuits per la geografia del pais.

Aquesta nit parlarem amb un company psicoanalista, en Toni Bernat, que treballa amb petita infància en el CDIAP Baula de l’Hospitalet de Llobregat: com treballa un psicoanalista amb la petita infància? què té de particular la proposta psicoanalítica dins un CDIAP? Com s’articula l’interdisciplinarietat?
Esperem que resulti aclaridor per a les famílies interesades. Comencem l’entrevista.

audio: https://app.box.com/s/na30wg0ro2300zc6bawe

 

VIC_3036

El Reto de Ser Padres.

Programa emès el 3 de març de 2014

Hi ha moltes maneres d’asumir la maternitat i la paternitat, i és que els fills, per sort, no venen amb manual d’instruccions! I precisament, aquesta manca d’instruccions i la necessitat de molts pares de pautes que els condueixin a fer les coses “bé” ha afavorit l’aparició de manuals, llibres i revistes a on es parla i es dóna consell per a fer front a les situacions que la infància i la seva criança, plantegen. Això que li passa és normal? Quan acabaran les rebaqueries? Com afrontar-les? Què faig amb això que sento? No vol dormir, no podem dormir?…

De la mama tigre, a la mama croasant, a la drama-mama, a la del González o la de l’Estivill…aquests són alguns exemples dels diferents models materns que ens trobem a les prestatgeries de les nostres llibreries. Bruno Bettelheim, en el seu llibre, ja clàssic “No hay padres perfectos”, ens recorda que “los consejos raramente son bien recibidos; y siempre gustan menos a quien más los necesita”. Doncs bé, en aquesta línea, ens trobem a les libreries una novetat editorial que ens agrada. El llibre és “El reto de ser padres”, de Joseph Knobel Freud. Com ell mateix diu, la paternitat és un ofici que no és fàcil, però que té una importància extraordinària. I com tot ofici, requereix temps, ganes, desig, pràctica…

Aquesta nit parlarem amb Joe Knobel, psicòleg clínic, psicoanalista, membre fundador de l’Escola de Clínica Psicoanalítica amb nens i adolescents, i membre de la junta directiva de la Federacio Espanyola d’Associacions de Psicoterapeutes. En Joseph es autor del llibre “El reto de ser padres” i coautor de “Clínica psicoanalítica con niños” i “Análisis psicológico de los mitos”.

Us recomanem escoltar la cançó d’en Joan Manel Serrat “Esos Locos Bajitos”

Audio: https://app.box.com/s/e32l8x7ffikc3oujuhjj

 

2014-02-27_LHDPRADIOCORNELLA_VIC_3241

Què és i què no és dislèxia.

Programa emès el  17 de març de 2014.

Aquesta nit parlarem de què és i què no és dislèxia, perquè tot i que en general tothom l’ha sentit alguna vegada, i el relaciona amb les dificultats en la lectura i la escriptura, en el transcòrrer del temps i de les modes (com el TDAH, són diagnòstics molt sobrecarregats segons el temps i el moment….) s’ha anat convertint en calaix de sastre per a les dificultats escolars i d’aprenentatge, o bé s’ha convertit en un diagnòstic còmode, un eufemisme, per a no parlar d’altres trastorns més greus en la infància. És important un bon diagnòstic, tenir clar què és i què no és, perquè atendre només allò concret o explícit, ens duria i limitaria a l’atenció reeducativa i perdríem de vista la seva significació subjectiva; com si un metge atengués la febre i descuidés atendre que la provoca. Què hi ha rera aquesta paraula “calaix de sastre”? Tot allò que diuen dislèxia, és dislèxia? Què els hi passa als nens i nenes que presenten aquesta dificultat en la lectura i escriptura? Té cura?
Per tal menester, ens acompanya a l’estudi la doctora Eulàlia Torras de Beà, psiquiatra de nens i adolescents, psicoanalista i fundadora del primer servei de psiquiatria infantil, a Barcelona, als anys 70’s, fundació que actualment du el seu nom, i de la qual és Presidenta del Patronat. L’Eulàlia ha publicat nombrosos treballs de la seva especialitat en revistes, i entre els seus llibres destaquen “Entrevista y diagnóstico”, “La mejor guardería tu casa”, y “Dislexia en el desarrollo psíquico”, actualment editat per Octaedro. L’interès de l’Eulàlia per la dislèxia arrenca als anys 60, quan escull aquest tema per a fer la seva tesi doctoral, i des de llavors ha anat ampliant i enriquint les seves conceptualitzacions. Amb ella parlarem de quan les paraules no són senzilles.

audio: https://app.box.com/s/cyo6pimskhtewv4qfhb8

 

2014-03-13 10.13.33

La son i les dificultats en el dormir dels infants.

Programa emès el 10 de febrer de 2014.

Avui parlarem d’un d’aquests temes que tot sovint es parla entre pares, al parc, entre amics, a l’escola, al mercat!! Sentim “Estic molt cansat, el meu fill es desperta tres cops cada nit!”, “Encara dorm al llit amb nosaltres”, “Com costa fer-lo anar a dormir!”…En moltes cases, el moment d’anar a dormir es converteix en un temps llarg, molt llarg, a on hi ha conte, un altre conte, petonet, ara tinc set, ara tinc pipí, ara cantam una cançoneta…. i acaba amb desesperació paterna, i plor infantil, o solucions desesperades. Què fem si plora? Com hem de fer a l’hora de posar a dormir la canalla? A dormir, s’apren, s’ha d’ensenyar com en Estivill ens proposa?…

Anar a dormir vol dir separar-se dels pares, acció difícil per a molts nens, però també per a molts pares: d’aquesta part de la història se’n parla menys, però la clínica ens mostra que es molt habitual que rera una dificultat de la son, hi hagi una qüestió de vinculació mal tramitada: nens que ocupen el forat que deixa un dels pares, en casos de separació, pares que dormen amb els fills, i deixen de tenir vida de parella, pares que viuen malament la soledat, i la projecten al fill (pobret, dormir sol…). Així doncs, per entendre a fons aquesta qüestio, cal que tinguem en compte tots els personatges.
En el moment d’anar a dormir, es disparen les pors, aspecte que queda recollit en el folclore popular: “A dormir, o vindrà l’home del sac,” o el temut Coco! O en la cultura saxona, en Sandman, l’home de sorra, que cega als nens que no dormen…la cultura de la por, així com la conductual de deixar plorar a intervals regulars, no resulta eficaç.

Encarem aquest programa d’avui a parlar de tot això, per aconseguir nits més plàcides i saludables tant per als pares com per als fills. Ens posem davant d’interrogants com: com acompanyar els nens a l’hora de dormir, com actuar quan es despertan de matinada…i de pares que no poden deixar de dormir amb els seus fills. Parlarem amb la Montse Puiggrós, psicòloga infantil i psicoterapeuta del CDIAP de Cornellà.

audio: https://app.box.com/s/i8tch3aoevz1xwktxkze